En l'abordatge amb nens, partim d' aquells dubtes i preocupacions dels pares respecte el desenvolupament dels seus fills.
La intervenció es realitza a tres nivells, per resoldre de la manera més eficaç possible la problemàtica del nen:
- Exploració, diagnòstic i teràpia amb el nen
- Assessorament als pares
- Coordinació amb l'escola
En el cas dels adolescents tractem les dificultats que es presenten en aquesta etapa i que poden reconduir-se mitjançant una atenció especialitzada, garantint així, una bona entrada en el mon adult.
 Baix rendiment acadèmic
Són moltes les causes que fan que un nen, tingui dificultats de rendiment, per tant el primer que fem és explorar l'origen del problema. A vegades és per falta de motivació, a vegades hi ha problemes de concentració i atenció, en ambdós casos incidiríem en l'àrea d' aprenentatge. També pot haver-hi una fòbia escolar degut a que el noi o noia tingui problemes d' adaptació a l'escola, ja sigui per conflicitivitat amb els mestres o per un problema de relació amb els seus iguals. De la mateixa manera, un problema familiar pot estar interferint directament en el rendiment escolar.
Es per això, que cada cas s' estudia de forma personalitzada mitjançant entrevistes amb els pares, l'escola i una exploració amb el nen o adolescent. Després s'incideix en la dificultat des de la vessant pedagògica en el cas de que el problema tingui una base en l' aprenentatge o des del plànol psicològic si el cas ho requereix.
Baix estat d'ànim
La depressió infantil o juvenil, no sempre es manifesta amb tristesa, sinó que hi pot haver altres signes indicatius de que el nen està passant per un mal moment. Un baix rendiment acadèmic, irritabilitat, agressivitat, pèrdua de gana, disminució en la comunicació... poden ser factors que apuntin al mateix problema.
Aquest trastorn pot originar-se en les relacions familiars, en l'àmbit escolar o en el social, per això en el tractament s'exploren i es treballen les àrees afectades.
Pors i fòbies infantils
La por es considera una reacció normal que forma part del desenvolupament del nen i sovint són pors passatgeres i temporals. Aquestes pors juguen un paper important, doncs doten al nen d'habilitats per fer front a situacions vitals amenaçants.
Però quan la por és desproporcionada respecte la situació, és fantasiosa i es comencen a evitar situacions on es pugui exposar a un suposat perill, és quan es considera una fòbia perquè interfereix en la vida del nen.
Existeixen en la infància diverses fòbies i pors específiques com:
- Pors relacionades amb el mal físic i la mort
- Por als animals
- Por a allò desconegut
- Por als fenòmens naturals
- Por a llocs tancats i foscos
- Por a les aglomeracions de gent
- Por a objectes quotidians
En tots els casos, la teràpia pretén potenciar els recursos del nen per tal que en un espai segur pugui exposar-se a les situacions temudes en lloc d'evitar-les i aconsegueixi així, superar la dificultat.
Baixa autoestima i inseguretat
El nen i l' adolescent construeixen la seva personalitat per mitjà de les experiències i la lectura que se li donen als seus encerts i fracassos. Si un nen, no pot llegir les seves experiències positives com encerts i habilitats, i només és capaç de veure els seus errors, pot configurar una personalitat insegura i baixa autoestima.
Es important, millorar l' autoestima doncs es l' eix vertebrador que facilita construir una personalitat segura i vàlida.
La teràpia, ajuda al nen o adolescent a guanyar confiança en la seva persona, a tolerar millor les errades no com a fracassos sinó com una oportunitat per aprendre i fomenta l' autoconeixement com a eina per guanyar seguretat en un mateix.
Timidesa
La timidesa és una actitud de retraïment i temor enfront una situació que el nen considera perillosa per desconeguda. És natural que el nen es mostri tímid davant de situacions socials noves, però la timidesa es converteix en problemàtica quan el nen viu en un estat constant de por a la crítica. A més solen ser nens molt autoexigents i perfeccionistes i per això tenen tanta por al ridícul i es retrauen.
En aquests casos, utilitzem el reforç positiu, incidint en l'autoestima del nen i potenciem les seves habilitats socials.
També donem pautes als pares perquè actuïn com a reforç amb els seus fills i facilitin així, el seu desenvolupament.
Conflictivitat familiar
La família es susceptible de canviar constantment perquè els seus membres passen per etapes molt diferents. Els nens o adolescents necessiten una adaptació familiar constant, de la mateixa manera, que qualsevol altre canvi de la família, (una separació, un canvi de residència, la pèrdua d' algú estimat...)afecta a la seva estabilitat.
A aquests canvis constants de la família, el nen o adolescent pot respondre adaptant-se, desenvolupant un símptoma (agressivitat, tristesa, ansietat...), presentant dificultats en l'àrea escolar o fins i tot manifestant una conducta de risc: trastorns alimentaris, consum de substàncies...
La teràpia familiar pretén que la família aprengui a reorganitzar-se davant de cada crisi, garantint el benestar de tots els seus membres i facilitant un espai segur perquè cada part pugui expressar-se i la família pugui tornar a funcionar sense problemes.
Problemes de comportament
- Irritabilitat
- Agressivitat
- Conductes disrruptives
A vegades, els nens o adolescents tenen una gran dificultat per expressar les seves emocions i canalitzar-les de forma òptima. Així, si es troben preocupats o enfadats, els és més fàcil respondre amb una actitud agressiva que parlar del que realment els passa.
El treball terapèutic està dirigit a esbrinar i poder entendre què els passa realment, ensenyar-los a tolerar millor la frustració i a conèixer les possibles emocions davant dels diferents estímuls. També se'ls ensenyen habilitats de comunicació i estratègies d' afrontament més assertives.
Desorientació professional
Són molts els adolescents que al arribar el moment d'escollir una especialitat de batxillerat o una carrera, tenen dificultats perquè es troben confosos o no saben realment què els agrada.
A través de proves de personalitat, intel.ligència, aptituds i preferències es dissenya un perfil i es treballa la motivació i l'autoconeixement perquè puguin dirigir-se cap als seus objectius.
Dificultats amb la identitat sexual
Durant l'adolescència s'està construint la identitat de la persona i amb aquesta, la identitat sexual, és habitual que en aquest període apareguin dubtes sobre la seva orientació sexual. Encara que aquesta confusió pot ser pròpia de l' edat i molts cops es dilueix amb les primeres experiències sexuals i amb la pròpia maduració personal, pot passar que el noi o noia pateixin si la seva orientació no es la establerta socialment i necessitin un recolzament psicològic que els tranquil·litzi i els ajudi a definir-se.
Primers contactes amb drogues i altres addiccions
L'adolescència és una etapa difícil perquè la persona no ha adquirit encara els suficients recursos per fer front a les dificultats del món adult amb el que comencen a relacionar-se. És freqüent, que comencin a jugar amb conductes de risc com una solució fàcil però al mateix temps perillosa per fer front als seus problemes.
Per aquest motiu, és important detectar aquestes conductes per poder-les treballar a temps i prevenir un problema major.
En el treball terapèutic, s'assessora als pares i s'incideix en la conducta de risc facilitant al noi o noia els recursos necessaris per no haver de recórrer a aquestes conductes com a mitjà per sentir-se millor, es potencia l'autoestima, se'ls ensenya a canalitzar les seves emocions i es treballa l'autoconeixement.
Últimament, han aparegut noves addiccions com l'addicció a internet, les compres compulsives, l'addicció al mòbil i als videojocs que compleixen una funció semblant al consum de drogues i per això les tractem de forma similar.
Desordres alimentaris
Restringir l'alimentació, provocar-se vòmits o ingerir compulsivament els aliments amb atracons, responen a un rebuig per guanyar pes i a una insatisfacció corporal.
Els adolescents, són cada cop més propensos a patir trastorns de l'alimentació, pot ser que la pressió social sobre el cos perfecte sigui una de les causes responsables, però també existeixen altres factors que afavoreixen la seva aparició.
És important que el tractament es centri en els factors que han activat el trastorn, que poden ser factors personals (perfeccionisme, excessiva autocrítica, inseguretat, baixa autoestima, introversió), factors socials (ruptura de la primera relació, provar de ser acceptat pel grup, manca d'habilitats socials), o familiars (pares intransigents o massa protectors) a més de les condicions particulars de cada persona.
En alguns casos, el tractament es complementa amb una coordinació mèdica i nutricional.
|
