A vegades a la vida tenim problemes amb els que ens sentim bloquejats, no ens trobem bé amb nosaltres mateixos o sentim que hi ha alguna cosa que no funciona. El primer que fem és intentar resoldre-ho per nosaltres mateixos o bé busquem ajuda en els amics o la família. Si no ho aconseguim i persisteix el problema, és quan ens plantegem buscar una ajuda professional. És important saber que ja hem recorregut una part del camí: haurem intentat diferents solucions, haurem pensat més en el que ens passa i segurament estarem més preparats per començar una psicoteràpia.

Un cop decidim demanar ajuda a un psicòleg ens trobem que hem de decidir a qui triem. És llavors quan descobrim que hi ha molts tipus de psicòlegs: psicoanalistes, conductistes, cognitius, constructivistes, gestàltics, sistèmics,… i aleshores la pregunta és: quin tipus de psicòleg serà el que em podrà ajudar amb el que em passa a mi?. La resposta és que tots et podran ajudar, el que canvia és el tipus de teràpia, i això varia en funció de la orientació del psicòleg. El que és important a l'hora de triar terapeuta es pensar si la seva forma de treballar s'adapta a les teves necessitats i a la teva idea de teràpia.

Hi ha moltes orientacions psicològiques des de les que es pot treballar, i totes parteixen de diferents formes d'entendre a les persones, el seu funcionament, com es generen les patologies, com s'entén la relació terapèutica ... i en funció d'això, cada escola desenvolupa un tipus de teràpia amb un funcionament, unes tècniques, ...

La nostra orientació parteix de la idea que el pacient és expert en la seva vida i el terapeuta és expert en guiar a la persona en el seu procés de canvi.
El psicòleg explorarà i treballarà amb tots aquells aspectes que puguin ser rellevants per el problema, el pacient anirà afegint allò que cregui útil per la teràpia i ho elaboraran conjuntament.
El terapeuta i la persona treballaran d'expert a expert, buscant hipòtesis per esbrinar les causes del problema, comprendre'l i cercar alternatives de solució i canvi.

Tot això a partir de tres eixos:

• Personalitat: estil de pensament, com ens relacionem amb els altres, estil d'afrontament davant dels problemes, reaccions emocionals, limitacions i habilitats personals...
• Relacions: tota persona amb la que ens relacionem i és significativa per nosaltres (pares, avis, germans, mestres, amics, companys, parella, caps), ens projecten expectatives positives de nosaltres mateixos i característiques negatives que condicionen el nostre desenvolupament.
• Moment actual: els problemes sorgeixen en unes determinades circumstàncies que cal explorar, analitzar i contextualitzar.

Un cop el terapeuta i la persona hagin analitzat totes les experiències rellevants com si fossin les peces d'un puzzle, les aniran reordenant de forma que adquireixin un nou sentit que els permeti resoldre el problema.
A més, si en un futur la persona torna a trobar-se amb una dificultat similar, tindrà estratègies que li permetran resoldre-la per ella mateixa i sense ajuda.

• Ens basem en el present: únicament es treballa amb aquelles experiències significatives del passat i amb els models parentals i patrons educatius que ha rebut la persona, s'analitza el present perquè es aquí on es cristal.litza el problema i es situa la solució en el futur proper.
• Treballem amb la part sana de la persona: un cop s'ha explorat i comprès el símptoma, ens centrem en els recursos personals per potenciar-los, ampliar-los i fer-los servir per superar el problema.
• Teràpia breu: la durada de la teràpia constructivista varia segons els casos, però la mitja està entre els tres mesos i l' any i mig. Normalment els primers mesos són més intensius i després les sessions es van distanciant. No obstant, la durada és molt relativa perquè es decideix en funció de com el terapeuta i el pacient veuen que va evolucionant.
• Una sessió setmanal: creiem que una sessió d'una hora a la setmana es suficientment intensiva perquè la persona pugui anar progressant, i alhora prou distanciada en el temps perquè la persona pugui pensar i reflexionar entre una sessió i la següent.

La psicoteràpia és un mètode d'intervenció dirigit a resoldre els trastorns psicològics o aquells problemes personals que dificulten el dia a dia de la persona.
És un espai pel treball personal on un pot expressar-se amb sinceritat, sense màscares. No es tracta de jutjar, ni criticar, sinó de treballar de forma constructiva.
La finalitat és aconseguir una estabilitat psicològica perquè la persona pugui sentir- se bé amb ella mateixa i pugui assolir els objectius vitals que es proposi.