Entenem la prevenció en 10 eixos:
En positiu: fer prevenció no és només prohibir, castigar o dir que no, és sobretot dir que sí a passar-s'ho bé de forma sana, a conèixer i estimar-se a un mateix, a decidir responsablement, a buscar alternatives als problemes,...
Reflexió: Per tal que un jove afronti amb èxit situacions de risc cal que tingui un criteri propi a partir del qual pugui decidir lliurement. Això ho aconseguim fent-lo pensar, ajudant-lo a desenvolupar els seus arguments i demanant-li que expressi la seva opinió.
Participació i diàleg: Partim de les seves inquietuds, preguntes, dubtes i curiositat. Per això és important crear un espai on es pugui participar, dialogar, debatre i arribar a conclusions noves. A més, com més implicats i identificats se sentin amb el tema, més eficaç serà la prevenció.
Realista: Només partint de la realitat podem desmuntar mites, qüestionar creences i construir una resposta positiva al que segurament tard o d'hora es trobaran. Només des d'aquí és possible el canvi.
Reforçar a la persona: Aquí està la clau de l'èxit. La fórmula és potenciar tots aquells factors que fan a la persona més forta (Factors Protectors) i reduir tots aquells factors que bloquegen, limiten o debiliten a la persona (Factors de Risc).
Entre tots: Quantes més persones estiguin implicades en la prevenció, més efectiva serà. Tots tenim part de responsabilitat i sempre podem aportar alguna cosa més als joves.
Des de ben petits: Quan cal començar? - ens pregunten sovint- i la resposta sempre es la mateixa: Ja! Sigui el moment que sigui. Cal començar abans que aparegui la conducta de risc, però si ja ha aparegut també hi ha coses a fer, i no s'acaba mai!
Vivencial: Quan provem noves experiències per nosaltres mateixos es quan les incorporem com a alternativa de resposta. La teoria ens pot ajudar, però si tenim la oportunitat d'assajar aquestes experiències en un entorn segur, com pot ser un taller, generem estratègies perquè el jove pugui afrontar la situació de risc amb més recursos.
Pràctica: Es tracta de donar les eines a la persona perquè quan li facin falta, les pugui fer servir amb èxit. Està clar es que amb la informació no n'hi ha prou, no ens podem quedar només en el Què, hem d'arribar al Com!
Divertida: Per aconseguir canvis, la nostra intervenció ha de ser una experiència positiva per la persona, lluny del típic rotllo o sermó moralista, sent diferents, propers, parlant amb el seu llenguatge, ...
Hi ha una sèrie de factors individuals, familiars i socials que augmenten la probabilitat de que apareguin conductes de risc, els anomenats factors de risc i d'altres que disminueixen la possibilitat de desenvolupar-les, fent a la persona més resistent, els anomenats factors protectors.
Prevenir, per tant, consisteix en disminuir els factors de risc i, sobretot, potenciar els factors protectors per tal de “protegir” a la persona, és a dir, fer-la menys vulnerable a les situacions difícils amb les que es pot trobar al llarg de la seva vida.
L'autonomia fa referència a la capacitat per a gestionar la pròpia vida: ser capaç de prendre les decisions que tenen a veure amb un mateix, sense dependre d'altres persones i fer-se responsable de les conseqüències dels propis actes. És un aprenentatge que es fa progressivament, i que va lligat al procés d'independització dels adults. A cada nivell evolutiu el grau d'autonomia que cal assolir serà diferent.
L'autoestima és el valor personal, la competència que cada individu es dóna. És l'avaluació que la persona realitza de sí mateixa com a conjunt, per la qual cosa té en compte diferents aspectes: imatge física, capacitat intel.lectual, èxit laboral, relacions socials, etc…
Per tal que la persona mantingui l'estabilitat emocional i personal, és necessari que la seva autoestima sigui positiva i realista. Això implica acceptar la pròpia vàlua, però també les pròpies limitacions, i que el resultat d'aquesta avaluació sigui satisfactori.
L'autoestima s'estableix bàsicament per comparació amb criteris externs i per comparació amb criteris interns, sempre en relació a diferents àrees de la persona. El bagatge d'experiències viscudes al llarg de la vida i la valoració que se n'ha fet és també un pilar fonamental per a la construcció de l'autoestima.
La seguretat en un mateix es basa en l'autoconfiança, una bona autoestima i en el sentiment d'autoeficàcia. És a dir, un es sent segur quan pensa que és capaç de fer les coses bé, té confiança en les seves capacitats, es valora i s'estima.
La capacitat crítica permet valorar les situacions, analitzant les seves parts i raonant els pros i els contres. En aquest sentit, la persona amb capacitat crítica no assimila ni accepta passivament allò que se li proposa, sinó que és capaç de posar distància per analitzar les situacions, valorar els diferents aspectes i prendre decisions per sí mateixa amb un criteri propi.
La tolerància a la frustració es refereix a la capacitat per acceptar els fracassos i els propis límits. El fet d'ésser persona suposa acceptar les condicions pròpies de l'ésser humà; això inclou acceptar coses que no ens agraden de nosaltres mateixos i del nostre entorn, i situacions en què no podem aconseguir allò que voldríem. Aquestes ens provoquen sentiments de frustració i ràbia interna, que l'individu ha d'aprendre a acceptar i tolerar.
Acceptar la diversitat i les diferències suposa acceptar tot un seguit de valors com poden ser: que tothom té els mateixos drets, la no discriminació per raons de sexe, ètnia, religió o idees polítiques i, al mateix temps, que les diferències entre els éssers humans poden ser enriquidores. Això vol dir també que no tothom té les mateixes preferències, ni les mateixes capacitats i habilitats i, sobretot, que no les ha de tenir.
Adquirir hàbits i actituds saludables suposa que la persona ha de desenvolupar formes de comportar-se i d'actuar sanes i adaptatives, que l'ajudin a interactuar amb el seu entorn de manera positiva.
També les actituds que adoptem davant la vida poden fer-la més o menys fàcil: una actitud desperta, amb predisposició per aprendre i conèixer coses noves, farà que es visquin les situacions de la vida de manera enriquidora.
La capacitat de prendre decisions fa referència a l'habilitat per valorar les situacions de forma analítica i raonada, la qual cosa permet que la persona prendre decisions amb seguretat.
La capacitat de resolució de conflictes va lligada a la capacitat per prendre decisions. En la mesura que la persona sigui capaç d'avaluar les situacions importants de la seva vida, podrà afrontar amb èxit els conflictes que se li plantegin. Segons el conflicte a resoldre, poden estar-hi implicades altres habilitats personals i socials.
Tenir sentit de la responsabilitat significa saber acceptar les conseqüències de les pròpies accions. Entendrem la responsabilitat en un sentit ampli: ajudant al jove a ser capaç d'acceptar les seves obligacions, de prendre les decisions importants sobre la seva vida, sense buscar excuses per no afrontar directament els seus problemes.
Les
habilitats socials són un conjunt d'estratègies que es van incorporant durant el procés d'aprenentatge i que permeten relacionar-se amb els altres de manera positiva i satisfactòria. Algunes d'aquestes habilitats són: la capacitat per a iniciar i mantenir una conversa, saber defensar els propis criteris, dir que «no» quan un ho creu necessari (assertivitat), saber demanar favors, saber comunicar-se amb persones de l'altre sexe, etc.
Rebre un estil educatiu consistent suposa educar amb uns límits clars, amb coherència entre les pautes educatives i les sancions i premis, per tal que el jove pugui adquirir un sentit clar d'allò que està bé i del que no.
La diversificació d'interessos implica aprendre diferents maneres de divertir-se, trobar activitats que et motivin i interessin. És recomanable diversificar en lloc de focalitzar-se només en una activitat: si la persona troba diferents vies per a realitzar-se o donar sortida a la seva personalitat, això l'enriquirà i a la vegada comptarà amb un punt més de suport.
Disposar d'una xarxa social de suport i de vincles emocionals forts amb institucions socialitzadores és també molt important. Tots necessitem sentir que pertanyem a determinats grups i tenir persones amb les que ens sentim bé, amb qui parlar i poder compartir les nostres dificultats i èxits. Per això, cal promocionar que el jove estableixi vincles amb altres persones del seu entorn (amics, professors, companys, etc.), així com afavorir la seva implicació amb institucions socialitzadores (escola, centres d'esplai, clubs esportius, ...).
La nostra filosofia en prevenció